23 de nov. 2011

Un homenot de Sueca


El poder canvia de mans, però rarament vacil•la.
—Joan Fuster (Sueca 1922-1992)



Proposta d'homenatge a Joan Fuster
Àngel Cano
La Santíssima Trinitat, lluny de dogmes bíblics, la formen un homenot de Sueca, un homenot de Burjassot i un homenot de València. A més, el que els dóna les regles és de Castalla. Aquest 2011 s'han celebrat els centenaris de Manuel Sanchis Guarner i d'Enric Valor, homes crucials en la nostra història viva com a país. L'any que ve, però, no ens quedarem curts. L'AVL ha declarat Vicent Andrés Estellés com l'escriptor de l'any 2012. Molt bona iniciativa, considerant que encara no està suficientment reconegut com a encoratjador de la consciència nacional. Durant els últims anys, sense ajudes institucionals, gent que estima la seua llengua i la seua literatura ha recordat el poeta del poble per mitjà de diferents activitats: xarrades, recitals poètics, homenatges a la xarxa i altres etcèteres. Gràcies a aquestos esdeveniments, molta gent ha conegut qui fou Estellés -gent que encara no el coneixia, vull dir. Altres ens hem esborronat escoltant els versos pronunciats per diferents veus o gaudint d'espectacles teatrals amb la seua vida. El que pretenc explicar amb açò és que, en certa manera, l'autor del Llibre de les Meravelles està present d'una forma o altra entre nosaltres
Però, què hi ha de Joan Fuster? Què hi ha de l'home que ens posà un espill perquè ens miràrem, nosaltres, els valencians? Què hi ha del millor assagista del nostre país i -sense ànim d'exagerar- possiblement dels millors d'Europa? Què hi ha del mestre dels aforismes? Cada dia, en algun article, alguna xarrada, alguna classe, algun bloc, hi ha una referència a ell. La qual cosa demostra que no som un país tan desmemoriat. Però pocs saben que l'any vinent es compliran 50 anys (que es diu de pressa) de la seua obra mítica, Nosaltres, els valencians. O que farà 20 anys que se'n va anar de vacances. O que faria 90 anys que va nàixer a Sueca. És per això que, com que amb total seguretat, des de les institucions no hi haurà cap tipus de suport ni d'ajuda, propose una idea: a partir de l'1 de gener, per mitjà de qualsevol xarxa social o bloc, estaria bé que hi anàrem escrivint un aforisme, un fragment o un text sencer del suecà -diàriament, setmanalment o mensualment. Tot això fins el 31 de desembre de 2012. Sé que encara queden gairebé dos mesos per acabar el 2011, però només és una proposta humil perquè recordem un homenot com aquest. Ja, per demanar, seria perfecte que, amb una frase de Fuster, també hi adjuntàrem un vers d'Estellés. Què vos pareix la idea? Afegiu-n'hi més!

Sant Vicent Ferrer

Un video per introduir la figura de Sant Vicent Ferrer

22 de nov. 2011

Pep Gimeno "Botifarra"


Octubre Centre de Cultura Contemporània.
DIA: dijous 24 de novembre
20:00 h.
Presentació del llibre "La veu de la memòria. Pep Gimeno Botifarra", d'Antoni Martínez Revert. Llibre recopilatori de cançons, vivències i de més “sosoits” al llarg de la trajectòria de Pep Gimeno





20 de nov. 2011

Elogi dels diners Anselm Turmeda

El poema musicat per Raimon



Activitat voluntària

Comenta la vigència del tema que tracta aquest poema

Jaume I. Memòria d'un rei


El Documental en quatre parts









Activitat voluntària
Escriu una semblança de Jaume I a partir del que diuen els estudiosos i crítics sobre la seua figura i la seua Crònica, El llibre dels feyts.

Maria del Mar Bonet i Espiral d'embulls canten Ramon Llull






Activitat voluntària

Actualitza el text que apareix en el segon document audiovisual

19 de nov. 2011

Que tinguem sort


Enguany volem recuperar un costum que teníem en el departamanet de Valencià fa temps i és tancar l'avaluació amb una obra de teatre.
L'obra ja està programada "Que tinguem Sort" d' Albena teatre, al Talia i la data:

DIUMENGE 18 DE DESEMBRE.

Us imagineu anar tranquil·lament al teatre sense haver de pensar en els exàmens que ja s'hauran acabat?

14 de nov. 2011

Diàleg amb els joves lectors 2012


Facultat de Filologia,dimecres 28 de març

Enguany l'edició del Diàleg està dedicada a un autor mallorquí: Carles el Saure. La lectura recomanada és:

Nou llibre de les bèsties.

Conta l’aventura d’un grup de científics a través d’un continent inexistent a l’estil dels exploradors del segle XIX. Els científics recullen evidències d’espècies sorprenents i fantàstiques i les descriuen amb intenció divulgativa i científica.

Conferència

La investigació i els estudis de Medicina a la Universitat de València
17.11.2011 |
19.00h

Conferència a càrrec d'Esteban J. Morcillo, Rector de la Universitat de València

Amb la col•laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la UV i UCC ((Xarxa d'Unitats de Cultura científica)

13 de nov. 2011

Jo confesso


La presentació del llibre de Jaume Cabré a l'OCCC el passat dia 10 de novembre no va decebre ningú de tots els qui omplíem cada espai lliure del saló d'actes de l'Octubre.
Fa goig veure'l, escoltar com explica el seu procès de creació literària: "he d'escriure perquè m'estic escrivint a sobre i m'he de posar a escriure", com va escrivint històries, creant personatges, descrivint paisatges i èpoques que després, potser dos o tres anys més tard, d'alguna manera, ell diu que no sap com, però això és un dir, quan ja els ha treballat molt, ha fet i desfet i refet, un bon dia tot pareix que encaixa, que allò ja va prenent cos i forma. Va explicar que els seu personatges tenen molta paciència, que solen esperar callats damunt la taula i de tant en tant li diuen:"...escolta estic ací,fa temps que no em dius res...".
Es va definir com un lector curiós, quan llig li agrada anar descobrint aspectes nous de la història i això és el que pretén amb els seus llibres, que el lector se sorprenga quan llig.
Considera que el començament de tota novel·la és un contracte amb el lector i és per això que ell l'últim que escriu és el començament de la història, una vegada ja sap com anirà tot.
"Jo confesso", un procés creatiu que ha durat vuit anys, amb molts temes: el Mal,l'Amor, Europa, amb moltes referències sobre art, música, esdeveniments històrics..1000 pàgines.



( Si us semblen moltes pàgines podeu començar per llegir "Viatge d'hivern", un llibre de contes publicat al 2008)



Propostes interessants

A l'Octubre tenim tres propostes bastant interessants: tres de presentacions de llibres i una de cinema. Tant Joan Francesc Mira com Vicent Andrés Estellés són autors que tenim aquest curs en el currículum de 2n i en el cas de la pel·lícula, si encara no l'heu vista,ara n'és una bona ocasió.

15.11.2011
Presentació de l'Odissea en versió de Joan F. Mira
19.00h

Homer, l’autor de la Ilíada i de l’Odissea, és el pare de la literatura occidental: el principal llegat literari de l’antiga Grècia. Els 12.000 versos de l’Odissea, repartits en 24 cants, narren les aventures d’ Ulisses durant l’accidentat i llarguíssim retorn des de Troia fins a Ítaca, l’illa on viuen la dona i el fill, esperant-lo, a més d’un bon nombre d’aspirants a rellevar-lo en el tron i en el llit nupcial.
La versió de Joan Francesc Mira ens permet acostar-nos a aquest clàssic amb un català ric, segur i expressiu. Amb aquest nou treball, Joan Francesc Mira signa la traducció de les tres bases literàries de la cultura occidental: la Divina Comèdia, els Evangelis i, ara, l’Odissea.


18.11.2011
Presentació d’ ”Ara, Estellés”
19.00h
Amb concert de Ximo Caffarena i Quim Sanç

Aquest últim treball sobre Vicent Andrés Estellés, naix d’unes jornades literàries organitzades a l’ Institut d’Educació Secundària Joan Coromines de Benicarló (Baix Maestrat). El que en un primer moment pretenia ser una conferencia i un recital , va esdevindre tres setmanes de xerrades, concerts, recitals i una exposició per part d’estudiosos de l’obra estellesiana com de les millors veus del País Valencia.


Ombres en la nit
de Ferran Torrent
Dijous 17 de novembre a les 19.30 h, a la Casa del Llibre de València

Pa negre

21.11.2011 | 22.11.2011 | 23.11.2011 |
19.00h

Basada en la novel•la homònima d'Emili Teixidor. A partir d'un assassinat s'analitzen les relacions d'una família i el seu poble als anys 40. La pel•lícula barreja el gènere dramàtic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantàstic relacionat amb els somnis i fantasmes que s'ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, qui marca el punt de vista de tot el relat.



7 de nov. 2011

Sanchis Guarner


Sanchis Guarner
Isabel-Clara Simó
De vegades la mort embelleix, i tendim a veure només qualitats en la persona traspassada. Però de vegades la mort porta un silenci implacable que cau sobre persones l'obra de les quals havíem celebrat tant en vida. A casa nostra el fenomen és freqüent i per això hom diu que tenim mala memòria històrica.
Una vegada vaig conèixer un savi. Era Manuel Sanchis Guarner, que, amb la seva erudició i la seva immensa bonhomia ens ensenyava fora de les aules de la universitat el valor de la llengua, la seva història, les seves intricades variacions, la seva gramàtica, el seu lèxic. Per això celebro que les universitats de València, Castelló, Alacant i Palma de Mallorca dediquin sengles jornades a glossar la personalitat proteica del filòleg valencià, en el seu centenari.
El franquisme li va fer tot el mal que podia, per exemple, empresonar-lo o negar-li un càrrec que semblava dissenyat per a ell: cronista de la ciutat de València.
No cal dir que el llibre, en diversos volums, que devoràvem amb fruïció era La llengua dels valencians, gràcies al qual vam aprendre les bases d'una llengua que, arraconada a l'oralitat, menystinguda pels mateixos parlants i colonitzada fins al paroxisme, ressuscitava a l'harmònic claustre de l'antiga Universitat de València.
De clauer, portava, penjant de la seva generosa panxa, un peix articulat, d'un metall argentí, i caminava a poc a poc, aturant-se en tots els grups on veia alguna espurna d'intel•ligència, entre la desconcertada i exaltada massa estudiantil del moment (ai! els anys seixanta!). Un dia ens va agafar un grapat –dotze, crec– i ens va fer escriure uns versos en valencià. A mi em van haver d'ajudar: era analfabeta. Universitària i analfabeta en la meva pròpia llengua. El llibre es diu Poetes universitaris valencians, avui pura arqueologia, però fruit dels esforços d'un home bondadós. L'any 1975 van assaltar el seu domicili i el 78 hom hi va perpetrar un atemptat amb bomba frustrat. Els autors avui parlen de democràcia. Impunes i ocupant cadafals.
El meu record emocionat a aquell savi generós i plàcid, sense el qual els valencians ja no tindríem identitat. Seríem, definitivament, una colònia, conquerida per les armes des d'Almansa.

6 de nov. 2011

Teatre Micalet

Teatre Micalet ens ofereix propostes interessants. Ací podeu veure la programació, i un video del musical Rive Gauche que està programat per als dies 1 al 4 de desembre.


TEM


Dimecres 9 ens anem al TEM,al Cabanyal, a veure ART. És a l’altra banda del nostre espai habitual, Campanar. Anirem amb l’autobús 2 i tenim una parada pròxima a la Plaça del Rosari, 3: Armada espanyola – Francesc Cubells, després caminarem cinc minuts i trobarem el teatre.
La tornada també amb el 2 que agafarem a la parada Reina – Armada espanyola.

4 de nov. 2011

Jaume Cabré, a l'OCCC



“Jo confesso” , la darrera obra de Jaume Cabré, és el relat introspectiu que fa Adrià Ardèvol, el protagonista de la novel•la, quan comença a detectar els primers símptomes de la malaltia degenerativa que acabarà amb la seva vida intel•lectual.

Dijous 10 de novembre a les 19h es presentarà a l'Octubre.



3 de nov. 2011

Art al TEM


Aquesta és la primera proposta de teatre que tenim enguany. Us deixe l'entrevista que en el seu moment li van fer a Carles Alberola a Barcelona quan l'estrenà al teatre Apolo. Amb aquest document i la representació que veurem ja teniu per fer-ne la ressenya,... voluntària.